Què et sembla aquesta imatge?
Potser et resulta familiar...
A Instagram, va generar moltes reaccions.
Quan participem d'una cosa que ens motiva, hi dediquem tot el temps del món.
Com quan t'enamores d'una altra persona: treus hores d'on no n'hi havia per compartir temps amb ella.
Però, què passa quan la motivació baixa i no tens la mateixa energia o el mateix temps per dedicar a això que t'agrada tant?
Aquí comença la tensió entre el rol "activista" i el "professional".
Una olla de pressió!
En acompanyar un grup és important explorar la seva disponibilitat real.
Així podem planificar amb els peus a terra.
🚧 Primer entrebanc: tenir poc temps o poca energia és poc sexy.
- Aquí volem persones implicades!
- Si participes, que es noti.
- "Quin la propone, se la come".
A veure qui és la valenta que diu que no té temps o que no està massa motivada. 🤔
I aquí és em trec el conill de la txistera.
Dibuixem dues fletxes creuades: una marca el nivell d'energia disponible per al projecte en els mesos vinents, l'altra el temps disponible.
Així:
Cada persona fa una marca que representa la seva disponibilitat en algun punt de l'esquema.
Potser et demanes quin és el truc?
Ara mateix t'ho explico:
Dedicar poc temps o tenir poca energia té molt mala fama i la pressió social ens porta a comprometre'ns per sobre de les nostres possibilitats, les coses són com són.
Enganyar-nos a nosaltres mateixes contribueix que, com a grup, ens creguem tenir una disponibilitat que realment no tenim. Això ens porta a planificar més del que podem fer i frustrar-nos després. És molt difícil celebrar quan ens quedem a mitges.
Per això, cada espai d'aquesta finestra té els seus pros i contres.
Dins els equips, les persones amb poc temps i poca energia són com l'oratge 💨: refresquen, porten novetats d'altres llocs, connecten amb el món perquè dediquen el seu temps i energia a altres coses; encara que no poden impulsar aquest projecte, hi són presents i ens recorden que el que fem és important.
Les persones amb poc temps, però molta energia, són com el 🔥 foc. Entren i surten amb agilitat i tenen la capacitat de fer grans coses; però sense focus, el que fan és pujar la temperatura i cremar algunes coses.
Dels dos espais que queden, la 🌱 terra són aquelles persones amb molt de temps i poca energia. Sabem que no poden avançar el projecte, però sí que poden mantenir-lo on és. Són persones que sabem que ens trobarem: alimenten les relacions i guarden la memòria del grup. Davant del dubte, podem preguntar-los, perquè elles sempre hi són.
Les persones amb molta energia i molt de temps són com l'aigua 🌊, que ocupa tot l'espai i arrossega amb força i arriba a transformar paisatges. Elles empenyen el projecte obrint noves línies i bregant amb el que arriba. Però l'aigua de vegades perd cabal. Aquestes persones necessiten regenerar-se, de vegades descansar i passar a altres elements.
Tot i que moltes vegades planifiquem des de l'aigua, és important reconèixer allò que hi ha i planificar basant-nos en la disponibilitat real del grup.
En un grup sa, les persones es poden moure entre aquests quatre espais sense comprometre la supervivència del projecte. Per això és important aprendre a reconèixer els recursos i ajustar les expectatives a la realitat.